El polifacètic artista Joan Monse ha estat la personalitat triada per l’Ajuntament d’Inca per realitzar el pregó oficial del Dijous Bo 2012. Nascut a Palma en 1967, Joan Monse Amengual sempre ha manifestat sentir-se inquer, ja que tota la seva família és de la capital “des Raiguer”. El seu perfil professional no deixa indiferent: es tracta d’un comunicador en el sentit més ampli del terme; és presentador, locutor, realitzador, actor de teatre, i fins i tot mag. Joan Monse es va estrenar al món de la ràdio amb IB3 (“Ara per Ara”). També va presentar en la TV balear el programa “Gent de Paraula”, mentre que en l’àmbit del cinema, ha estudiat dirección i ha dirigit curtmetratges amb projecció internacional. En el teatre ha treballat amb la companyia de Xesc Forteza. A més, la música i la màgia són dues de les seves grans passions. Segons ens confessa ell mateix, aquesta prolífica i variada activitat no és cosa recent, doncs “sempre ha estat així per satisfacció personal”. I alguna cosa ens diu que ho seguirà sent, encara que potser que fora de les nostres fronteres, “fora d’Europa, cosa que no descarto”, ens comenta. La notícia de la seva elecció com a pregoner s’uneix a l’estrena de programa en Canal 4 “Parlant clar”, que s’emetrà els dimarts a les 22:30 hores, en un espai dedicat a les entrevistes “íntimes i personals”.
El primer, enhorabona pel programa de Canal 4, explica’ns una mica sobre ell
Ja tinc un programa de concepte més o menys similar en la ràdio; es diu “Sense partitura”, i per ell ha passat tothom: Pedro Serra, Toni Martorell, Tomeu Català… Amb aquest programa de televisió, “Parlant clar”, intentaré alguna cosa similar: que sigui una expressió honesta.
¿Quina relació t’uneix a Inca?
Jo som inquer, els meus pares, tota la meva família és d’Inca. Això fa que mamis la idiosincràsia, la forma en què sent i copeja aquest cor de l’inquer, la seva forma de bategar. També he viscut la seva evolució i som crític; som conscient que tot té contres; no obstant això, estic content i orgullós, he viscut una Inca fascinant, una ciutat amb les tradicions en el seu esplendor. Amb els meus avis he tingut la fortuna de viure tot el que significava Inca. Fins a fa 6 anys vivia aquí, però ara visc a Alcudia, que era el meu refugi. Sortir al carrer a Inca era no aturar de parlar, necessitava un respir! –riures-. Ara gaudeix més estar a Inca, puc veure des de fora els canvis, el creixement per conformar una ciutat, que malgrat tot té coses de poble; per exemple, té els seus personatges. La ciutat ha millorat en la darrera dècada, fins i tot arquitectònicament, perquè en l’època de major desenvolupament de la pell i el calçat es va extralimitar una mica, i va haver-hi racons que es van anar a “tomar viento”.
¿Per què penses que t’han triat per exercir de pregoner?
No ho sé. No sé si ho mereix És el tòpic, és cert, frases com “és un honor, el millor… Després només queda ser alcalde…” –riures-
¿Quines sensacions et produeix haver estat triat?
Estic encantat. És la primera vegada que som pregoner. La figura ja no és el que era, ja no ets un comunicador de notícies, com era originalment. Però em sent comunicador en essència, és igual si és davant d’una càmera, un micro, en el teatre… En aquest cas, fer un pregó és una nova ocasió, i un privilegi de fer qualque cosa al meu poble, d’expressar emocions i sentiments.
¿Pots avançar-me detalls del pregó?
Una cosa és informació i una altra és comunicar, és traslladar un coneixement, però provocant emocions, que és el que pretenc. Pretenc que no sigui convencional, esper que sigui màgic, incorporaré una mica de màgia emocional. Fins ara s’han llegit poemes, s’ha cantat… En el meu cas buscaré l’estimulació, la provocació de la màgia. Per moments seré crític, uns altres molt emotiu, perquè recordaré passatges personals, i intentaré que no sigui llarg per no avorrir! –més riures-.
¿Que penses del Dijous Bo?
M’encanta que no es perdi el Dijous Bo, fa un temps va tenir un baixó; si ho penses, amb la quantitat de fires de tota classe que existeixen és curiòs que sobrevisqui, i més amb aquest èxit. Això cal valorar-ho. Muntar-ho és complicat i ha d’interessar, si no vens no persisteix. Encara que entenc que l’evolució comporta canvis, millores i desaparicions, confio que això econòmicament ajudi a millorar. Vull veure Inca on es mereix, i apostar per coses com aquestes tradicions i per l’essència estan bé.
