El Teatre Principal d’Inca va acollir l’acte inaugural de la setmana gran de la ciutat, amb un discurs carregat de records, emoció i reivindicació del llegat industrial inquer. La vetlada va comptar amb les actuacions de l’Orfeó l’Harpa d’Inca, un quintet de l’Orquestra de Cambra de Mallorca i els Blauets de Lluc.
Inca va donar dijous, 13 de novembre, el sus oficial al Dijous Bo 2026 amb el pregó de Maribel Fluxà Domené, celebrat al Teatre Principal. La pregonera va protagonitzar una intervenció marcada pels records personals i familiars, en què va reivindicar el sentiment de pertinença, la importància de les arrels i el vincle amb la ciutat que la va veure néixer.
Nascuda a Inca el 4 d’agost de 1973, Maribel Fluxà pertany a la quarta generació de la família Fluxà, estretament vinculada a la història empresarial i industrial del municipi. Després de cursar els primers estudis al col·legi Santo Tomás de Aquino, va continuar la seva formació a Irlanda i al col·legi Sant Francesc, abans d’especialitzar-se en Gestió i Direcció Hotelera a Suïssa.
La seva trajectòria professional l’ha duita a treballar a Indonèsia, Fuerteventura i Mallorca. Actualment, participa amb els seus germans en la gestió dels negocis familiars i coordina un grup d’hotels a l’illa.
Un homenatge a la família i a la Inca industrial
Un dels fils conductors del pregó va ser el record del seu pare, Antoni Fluxà, a qui va dedicar el discurs i de qui va assegurar haver heretat l’amor per Inca. La pregonera va recuperar vivències de la seva infància i episodis de la història familiar, especialment vinculats a la transformació industrial de la ciutat.
Fluxà també va recordar els orígens de l’activitat empresarial familiar, que es remunten a l’any 1877, quan el seu besavi, mestre Antoni Fluxà, va obrir un taller de sabates. Una història que, gairebé 150 anys després, continua formant part de la identitat econòmica i social d’Inca.
Durant la seva intervenció, va defensar la necessitat de preservar aquest llegat sense renunciar a la modernització i a les noves oportunitats. En aquest context, va fer referència al projecte de recuperació de l’antiga Fàbrica Fluxà, una iniciativa familiar que pretén donar una nova vida a un dels espais emblemàtics del passat industrial inquer.
El moment més emotiu va arribar quan va compartir una anècdota relacionada amb la seva filla. Fluxà va explicar que li havia proposat tatuar-se les coordenades geogràfiques d’Inca perquè, independentment d’on la dugués la vida, sempre recordàs les seves arrels i el lloc on tenia ca seva. Amb aquesta reflexió, va tancar el pregó reivindicant la ciutat com un punt de retorn i de pertinença.
Virgilio Moreno destaca el compromís de la pregonera amb Inca
El batle d’Inca, Virgilio Moreno, va agrair a Maribel Fluxà que acceptàs protagonitzar el pregó d’enguany i va destacar tant la seva trajectòria professional com la seva vinculació amb la ciutat.
«Una ciutat no es construeix només amb grans decisions institucionals. Es construeix també amb la feina de cada dia: amb els comerços que aixequen la persiana, amb les empreses que creen oportunitats, amb les associacions que mantenen viva la vida comunitària i amb les famílies que hi arrelen», va manifestar Moreno.
El batle també va subratllar que la trajectòria de Fluxà representa una manera d’entendre el compromís amb Inca basada en la continuïtat de la història familiar, la responsabilitat empresarial i la capacitat d’adaptació als nous temps.
Música per inaugurar la setmana gran
L’acte inaugural va comptar amb una destacada participació musical. L’Orfeó l’Harpa d’Inca, un quintet de l’Orquestra de Cambra de Mallorca i els Blauets de Lluc varen posar música a una vetlada que va combinar tradició, cultura i memòria col·lectiva.
Amb la celebració del pregó, la capital del Raiguer va iniciar oficialment els actes de la seva setmana gran, que culminarà dijous 19 de novembre amb el Dijous Bo 2026.
La tradicional fira tornarà a convertir Inca en un dels principals punts de trobada de Mallorca, amb una celebració que combina activitat comercial, cultura popular, gastronomia i tradició.
