Va ser un diumenge. Dia 6 de maig de 2012. Badia de Pollença. L’esportista mallorquí Joan Reinoso Figuerola participava en el Trofeu Josep Amengual de pesca submarina formant part de l’equip de Pedro Carbonell. Les condicions meteorològiques es van complicar i, sobtadament, una forta tempesta va sorprendre els pescadors. Un llamp va impactar de ple en el cos de Reinoso. Va ser terrible. Davant la gravetat del fet, després dels primers auxilis practicats pel mateix Carbonell i un metge de la Federació Balear d’Activitats Subaquàtiques (FBAS), Reinoso va ser traslladat amb urgència a un hospital. I va començar la seva segona vida. Després d’un coma, va haver de tornar a començar a parlar, a menjar, a caminar, a viure, a lluitar…
Joan Reinoso (Inca, 1991) ha estat, aquest dimarts, gran protagonista a la seva ciutat. El reconeixement que ha rebut en el Museu del Calçat i de la Pell ha estat veritablement emotiu. Un cant i una lloança a la superació personal d’un home que es va guanyar a pols una segona oportunitat. “Força, voluntat i coratge” són les paraules que el jove esportista té per bandera. L’inquer ha agraït la labor de tot el personal sanitari que ha estat amb ell als moments més crítics de la seva lluita per la supervivència i per tornar a l’alta competició. La sala estava estivada de gent. Va haver-hi gent que va haver de quedar defora. I és que Reinoso s’ha convertit en tota una icona a Inca. La seva gent l’admira. Alguns es varen emocionar quan, en un vídeo, es van poder constatar moments difícils del procés de recuperació de l’esportista.
L’acte, inclòs al programa de Fires d’Inca, es va iniciar amb paraules d’alguns dels seus cuidadors i posteriorment el mallorquí va tancar la vetllada agraint tot el suport rebut. La medalla de bronze que va aconseguir recentment en els Mundials de Sud-àfrica de ciclisme adaptat va passar pel seu cap, segur, encara que no ho digués. La seva família i amics es van reunir al costat d’un veritable lluitador de la vida. Va haver-hi aplaudiments, molts.
