El pregó del Dijous Bo 2012 passarà a la història per ser el primer de l’era moderna. Un discurs improvisat, original, diferent i ple de sentiment. El fons del pregó del 2012 va ser el mateix que en anys anteriors, però la forma va sorprendre a propis i estranys a l’església de Santa Maria la Major.
Joan Monse, comunicador i periodista original d’Inca, va aconseguir arrencar un somriure de tots els assistents a aquest solemne acte, que en aquesta ocasió es va caracteritzar per la senzillesa i pels ingredients que assaonaren la nit a l’església de Santa Maria la Major.
No va ser un “xou” televisiu, però sí va tenir tints d’una producció improvisada però molt ben preparada pel seu autor. Els nins, la gent gran, els “jocs” i, sobretot, el missatge i les paraules de Monse varen ser protagonistes a Santa Maria la Major.
Monse va tenir l’oportunitat de dir el que va voler a l’església que el va veure créixer, i en què va fer la primera comunió. I va dir el que va voler perquè “només el seu cap coneixia el contingut del pregó”, segons va confessar el mateix alcalde, Rafael Torres, que va acceptar el repte de la sorpresa.
I Monse no va defraudar. En la seva intervenció va parlar de la societat, que “ha de començar a pensar en positiu i no queixar-se tant”, de la crisi de la qual “no sortirem, perquè ens haurem d’acostumar a aquesta nova situació”, i de la fe, desitjant que ” les esglésies estiguin plenes, però no d’aire sinó de gent que creu”. Va convidar a “escoltar, creure i confiar en la gent” i va incidir en la necessitat de “ser positius” en aquests temps que corren.
Tampoc va poder faltar una referència a la seva infància a Inca ni al que suposa la ciutat per a ell: “L’important no és viure a Inca sinó què és viure Inca”, va matisar en el seu simpàtic pregó, amanit amb una bona dosi d’humor.
Monse va concloure el pregó 2012 amb una immillorable interpretació al piano del tema Paraules d’amor que tan popular va fer l’artista i cantautor Joan Manuel Serrat.
Escolta Joan Monse:
Escolta un petit fragment del concert:
