Un any més, es pot constatar una certesa: que el tercer dijous de novembre és Bo, amb majúscules; és un Dijous Bo, al menys a Inca. Malgrat que li posin problemes; malgrat la crisi, malgrat la vaga de tren, la vaga general, la possibilitat de pluja… Malgrat tots els contratemps, el Dijous Bo torna a demostrar, any rere any, perquè se diu la Festa de ses Festes.

Enguany no podia ser menys. Les primeres dades apunten a unes xifres d’assistents semblants a anys precedents. Com a particularitats negatives, sembla que l’amenaça de pluja i, sobretot, la vaga dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, han pogut afectar el nombre d’assistents. No obstant això, i com a contrapartida, les forces de seguretat han posat en marxa un dispositiu nou d’aparcament, que ha permès agilitzar el tràfic al centre de la ciutat i ha fet que la gent es pugui apropar al centre de la fira.

Les xifres de vendes encara no s’han donat a conèixer, però els comerciants consultats han valorat positivament, al manco, la quantitat de gent al carrer. Per als comerciants, ha estat necessari un exercici d’optimisme per mostrar entusiasme i un somriure, i de vegades l’èxit, com tots sabem, està en aguantar l’embat fins que arribin temps més bons. També el pregoner, Joan Monse, és un exemple perfecte de l’optimisme que hem de tenir, i segur que no ha estat casual que ens traslladés les seves reflexions. Aquesta feina ben feta tindrà, de segur, la seva recompensa. Els inquers han tornat a demostrar que són grans comerciants i grans emprenedors, que deia el batle Torres, i han donat la benvinguda als milers de visitants que han pogut prendre part de la festa més nostra.

Durant aquests dies hem gaudit del millor comerç, d’espectacles de tot tipus, d’animals, d’esports i d’art, de totes les tradicions mil·lenaris d’Inca i de Mallorca, però per damunt de tot, hem gaudit del que, sense dubta, s’ha convertit per dret propi en un dels esdeveniments socials i culturals més rellevants de Mallorca.

X